Hàbits de consum i canal de compra d’ajudes ergonutricionals en runners
El passat mes de març va tenir lloc a Barcelona Infarma 2017, la 29a edició del Encuentro Europeo de Farmacia, que sota el lema “Valor para la farmacia, valor para el paciente” va reunir més de 30.000 persones en el Congrés de Farmàcia i el Saló del Medicament i Parafarmàcia.
Des del grup de treball Complements alimentosos i esport de la Vocalia d’alimentació del Col·legi Oficial de Farmacèutics de Barcelona (COFB) al qual pertanyo, hem participat amb la presentació del póster Hàbits de consum i canal de compra d’ajudes ergogèniques nutricionals en corredors aficionats.
Mitjançant un qüestionari als participants de la cursa Intercolegial 2016 vam poder coneixer el consum de productes per a esportistes i complements alimentosos com ajudes ergonutricionals, qui els havia recomanat i on els compraven. Es va preguntar també per la opinió sobre la farmàcia com a centre de referència per a la compra d’aquests productes.
Els 10 productes més consumits són begudes per a esportistes, gels i barretes de hidrats de carboni, vitamines i minerals, batuts i barretes de proteïnes, col·lagen, condroprotectors, cafeïna, ginseng, aminoàcids ramificats, antioxidants i probiòtics.
Un 52% dels productes i complements alimentosos van ser recomanats per professionals sanitaris, un 25% per amics i en tercer lloc, un 18% a través de internet.
Les begudes per a esportistes així com els gels i barretes de hidrats de carboni són els productes més consumits, els quals juntament amb la cafeïna presenten una major recomanació per part d’amics o fonts a internet. Aquest tipus de productes es pren habitualment per a la millora del rendiment esportiu abans i durant l’exercici. Batuts i barretes de proteïnes, així com els complements a base d’aminoàcids ramificats, vitamines i minerals, antioxidants, condroprotectors i col·lagen són els més recomanats per part del professional sanitari. Aquest tipus de productes van destinats a una millor recuperació post-exercici i a la prevenció i tractament de lesions.
En quant al lloc de compra i segons l’enquesta, un 51% dels participants ho compra a la farmàcia, un 25% al supermercat, un 17% en botigues d’esport i un 7% a través de internet.
El supermercat va ser el primer punt de venta per a begudes per a esportistes i cafeïna, les botigues d’esports per gels i barretes de hidrats de carboni i la farmàcia per batuts i barretes de proteïnes així com de complements alimentosos. Ens sorpren que la cafeïna sigui en el supermercat quan per les seves reaccions adverses i contraindicacions hauria de ser a la farmàcia.
El 59% dels enquestats va creure que només alguns farmacèutics tenen coneixements en nutrició esportiva, un 5% que tots els farmacèutics en tenen, i un 19% que no.
Creiem que és necessària una major formació dels farmacèutics en nutrició esportiva i complements alimentosos per a esportistes que generi més confiança per part dels esportistes en el farmacèutic comunitari. Actualment s’està portant a terme la campanya sanitaria PLENUFAR 6 sobre Educació Nutricional en l’Activitat Física que serà una magnífica ocasió per als farmacèutics de tot Espanya en formar-se i poder informar sobre les necessitats nutricionals de les persones que fan exercici físic i sobre els diferents complements alimentosos destinats a l’esport.
