El Clúster de Salut Mental entrevista a Anna Paré
Entrevista a Anna Paré, gerent de Nutresalut, perquè ens parli d’alimentació i salut mental
Quina relació hi ha entre l’alimentació i la salut mental?
Una adequada alimentació contribueix a un millor estat de salut general i també de salut mental i ho fa per diversos mecanismes.
En primer lloc, el cervell utilitza una elevada proporció de nutrients i d’energia pel seu bon desenvolupament i funcionament. Hi ha certs nutrients que es consideren essencials pel cervell. En segon lloc, els hàbits alimentaris modulen el sistema immunològic i la inflamació que a la vegada influeixen en el risc de trastorns mentals. S’ha vist que les persones que segueixen el patró de dieta mediterrània tenen menys risc de tenir depressió, Alzheimer i inclús un menor deteriorament cognitiu.
Podries explicar-nos algun d’aquests nutrients que es consideren essencials pel cervell?
Els greixos omega-3 per exemple i més concretament l’àcid docosahexaenoic, també conegut com a DHA, que és el més abundant en el cervell. És transferit de la mare gestant al fetus per a la correcte maduració i desenvolupament del teixit cerebral i contribueix a un millor aprenentatge. S’ha demostrat que un adequat aport de greixos omega-3 i especialment de DHA és important a totes les edats, perquè afavoreix la fluïdesa de les membranes cel·lulars i això influeix en una correcte transmissió neuronal i nerviosa. Un elevat consum d’omega-3 i especialment DHA està relacionat amb menor risc de depressió, menys deteriorament cognitiu i menor risc de demencia i malaltia d’Alzheimer.
Un altre exemple és la curcumina, un polifenol de la cúrcuma que té activitat antiinflamatòria i antioxidant. És actualment un dels principis vegetals més estudiats i s’ha vist que té acció neuroprotectora, inhibeix la formació de plaques d’amiloide i redueix la inflamació cerebral. També hi ha estudis fets amb persones sanes que mostren com la curcumina millora l’estat d’alerta, la memòria de treball i la concentració. El problema de la curcumina és que té molt baixa absorció intestinal i ràpidament és metabolitzada al fetge i els seus metabolits no són actius. Per això cal prendre-la en forma de complement alimentós i buscar un producte de qualitat, amb estudis d’absorció i biodisponibilitat, que demostrin que pot arribar als teixits i on ens interessa, al cervell. I això significa travessar la barrera intestinal, romandre suficient temps en plasma i travessar la barrera hematoencefàlica.
Les malalties mentals afecten la forma d’alimentar-se?
Persones grans que pateixen algun tipus de malaltia neurodegenerativa és molt freqüent que presentin dificultats per empassar. És el què es coneix com a disfàgia i es calcula que en cas d’Alzheimer i Parkinson pot arribar a afectar 8 de cada 10 malalts. El problema de la disfàgia és que té una important repercussió en la qualitat de vida dels pacients, que al no poder alimentar-se correctament comencen a perdre pes amb risc de desnutrició i deshidratació, o fan infeccions respiratòries per broncoaspiració que poden comportar la mort.
Estan conectats l’intestí i el cervell?
Efectivament, de fet s’anomena l’intestí com el segon cervell. Hi ha tota una xarxa de neurones que envolten l’intestí de manera idèntica a les neurones cerebrals i que utilitzen els mateixos neurotransmissors, hormones i senyals químiques, conectant aquests dos sistemes nerviosos principalment pel nervi vague.
Tots hem experimentat alguna vegada aquesta conexió. Per exemple quan estàs nerviós tens retortillons i diarrea, o quan estàs enamorat sents com papallones a la panxa. D’altra banda, quan hi ha disbiosis intestinal i l’intestí està inflamat, l’estat d’ànim es veu alterat.
Aquesta conexió entre intestí i cervell ha estat molt estudiada en persones amb síndrome d’intestí irritable o amb malalties inflamatòries intestinals com el Crohn i la colitits ulcerosa. En tots aquests pacients s’han detectat més prevalença de depressió i ansietat. I de fet són pacients que quan tractes la seva salut intestinal, milloren el seu estat d’ànim.
Què és la psicobiòtica? En què es basa?
El terme psicobiòtic va ser descrit per primera vegada l’any 2013 com al conjunt de microorganismes vius que al ser ingerits en quantitats adequades poden resultar beneficiosos per a la salut de les persones amb malalties psiquiàtriques. Feien referència a un grup de probiòtics capaços de produir substàncies neuroactives com la serotonina o l’àcid gamma-aminobutíric, dos neurotransmissors relacionats amb transtorns d’ansietat, tristesa i depressió. Era la primera vegada que es relacionava la microbiota amb la salut mental.
Posteriorment, en una revisió de diversos estudis amb probiòtics per a la depressió es van relacionar algunes espècies de microorganismes amb una reducció dels síntomes de depressió i ansietat.
Finalment, s’ha ampliat la definició de psicobiòtics per incloure també als prebiòtics i altres compostos presents en l’alimentació que poden influir en el microbioma intestinal en benefici de la salut mental.
On trobem aquests psicobiòtics i quins beneficis suposen per a la salut?
A l’alimentació i també en complements alimentosos. Els trobem en aliments rics en fibres fermentables com per exemple la carxofa, el porro, els espàrrecs, la civada, les llavors de llinet i de xía, i aliments rics en polifenols com els fruits vermells, el cacau i la cúrcuma per citar-ne alguns exemples. També en aliments fermentats com el xucrut i el kimchi, el te kombutxa, la cervesa, el kèfir, el miso i el tamari. Però cal tenir en compte que no han d’estar pasteuritzats, sinó els bacteris ja són morts.
A vegades cal consumir-los en forma de complements alimentosos. Hi ha meta-analisis publicats que mostren la relació entre determinats probiòtics i la millora de trastorns mentals com la depressió. Per això ja fa uns anys que es recomanen com a tractament coadjuvant per a promoure la salut mental.
Podeu llegir l’entrevista sencera a la web del Clúster:
