Què són els superaliments?
Potser has sentit parlar de les fruites d’açaí, les baies de goji, els sucs détox, o la sal rosa de l’Himàlaia com a exemples de superaliments. Però, t’has preguntat mai què són els superaliments? Sovint es tracta d’aliments exòtics que venen de l’altre costat del món amb suposats efectes sobre la salut sense una base científica ben estudiada.
Doncs pren nota dels següents punts que molt bé explica Jara Pérez. És Dra. en Ciència i Tecnologia dels Aliments, científica investigadora en el CSIC i autora del llibre titulat “Los superalimentos”:
- L’açaí té els mateixos polifenols que altres fruits vermells com els nabius o les cireres
- Les baies de goji tenen els mateixos betacarotens que les pastanagues i polifenols que les prunes
- Els sucs i batuts détox a base de bledes i espinacs crus poden provocar pedres al ronyó per la gran quantitat d’oxalats i calci que contenen
- Hauríem de menjar la sal rosa de l’Himàlaia a cullerades per a poder beneficiar-nos mínimament de la seva aportació en minerals que no siguin el clor i el sodi. La quantitat màxima recomanada per l’OMS és de 5 grams de sal al dia.
Tan sols són alguns exemples dels aliments que es promocionen com a superaliments i pels quals moltes vegades es paga un preu injustificat. Ni destaquen per les seves qualitats nutricionals ni són per a nosaltres aliments de temporada i proximitat.
Definició de superaliment
En realitat, no existeix una definició per al terme superaliment. Només el diccionari anglès d’Oxford indica que són aliments rics en nutrients considerats com especialment beneficiosos per a la salut i el benestar. El que vindria a ser, aliments amb alta densitat de nutrients, plens de vitamines, minerals, fibra i/o fitoquímics com els polifenoles o carotenoides.
Veritables exemples de superaliments són els llegums, la fruita seca, els ous o moltes de les fruites i verdures típiques de la dieta mediterrània. Tots ells, aliments plens d’antioxidants. Però clar, tots aquests aliments no tenen glamur ni estan de moda ni són cap novetat per a nosaltres.
Per això és tan important l’educació alimentària, tenir criteri i sentit comú. Preguntar-nos d’on venen els aliments que mengem i saber consultar bases de dades fiables sobre la seva composició i propietats per a la salut ens ajudarà a menjar millor.
