Mercuri en peix blau
El consum de peix en la nostra dieta representa una important font de proteïna d’elevat valor biològic, minerals i vitamines. I concretament el peix blau conté també un tipus de greix de la serie omega-3, amb propietats molt beneficioses per a la salut en la prevenció de les malalties cardiovasculars i en els processos inflamatoris. Durant la gestació i l’alletament, l’aport d’aquests àcids grassos, especialment el DHA (àcid docosahexanoic), resulta de gran importància pel desenvolupament cerebral i visual del fetus.
Quan parlem de peix blau ens referim a tonyina, salmó, peix espasa, turbot, verat, sardines, seitons, anxoves, arengades, emperador i sorell.
Cal tenir en compte que les espècies depredadores i que viuen més anys, com el tauró, el peix espasa i les tonyines grans, acumulen toxines mediambientals i metalls pesats com el mercuri en el seu greix. El mercuri ambiental quan entra en contacte amb l’aigua dels oceans es transforma en metilmercuri, una de les formes més tòxiques que es coneixen. Els peixos acumulen aquest metilmercuri al seu cos, concretamnt al greix, per això alguns tipus de peix com el peix blau, especialment el de mida gran i que viu més temps, són els que més l’acumulen.
Seguint les recomanacions d’un consum variat de peix i menjant peix blau dos cops per setmana, els beneficis per la salut superen el risc. Però en dones embarassades i en període d’alletament, així com en nens petits, està desaconsellat menjar tauró, tonyina i peix espasa perquè el mercuri és una substància nociva pel fetus. Millor optar per altres peixos de mida petita com les sardines, el seitó i el verat.
Per a més informació us podeu descarregar la fitxa de seguretat alimentària sobre metilmercuri en peix elaborada per l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària i el Consell de Col.legis Farmacèutics de Catalunya.
