Usos i propietats medicinals de la canyella
De sabor doç, lleugerament picant i molt aromàtica, la canyella és una de les espècies més apreciades des de l’antiguitat pels seus usos culinaris i propietats terapèutiques. S’obté de l’escorça assecada de Cinnamomum zeylanicum, un arbre originari de l’antic Ceilan, avui Sri Lanka.
A la cuina s’utilitza la canyella en branca o en pols, aquesta última de sabor i aroma més intens, per acompanyar plats dolços i postres com tartes, arròs amb llet, compotes de fruita, poma al forn, fruita fresca com unes rodelles de taronja amb canyella, en cremes de cereals per a l’esmorzar o a l’estiu amb el gelat de llet merengada.
En els països àrabs s’utilitza la canyella en plats de carn estofada buscant el contrast entre dolç i salat, i en els països asiàtics la canyella forma part d’alguns tipus de curri.
Tradicionalment la canyella estimula i millora la digestió, pel que resulta eficaç en cas de digestions lentes i pesades. També s’utilitza per tonificar i escalfar, per exemple prendre una infusió calenta de canyella estimula la circulació i afavoreix la sudoració, ideal per grips i refredats. Pot prendre’s amb altres especies com el gingebre, especialment en dies de fred.
L’oli essencial de canyella és antisèptic, bactericida i fungicida, raó per la qual es troba en preparats per combatre el mal de coll i les infeccions respiratòries.
Actualment s’han confirmat efectes beneficiosos de la canyella en el control dels nivells de glucosa en sang en pacients amb diabetis tipus 2, millorant la sensibilitat a la insulina i actuant doncs com a antidiabètic. Són estudis realitzats amb dosis de canyella de com a mínim 1 gram al dia i durant varis mesos, amb resultats prometedors per a seguir investigant com l’ús d’aquesta espècia pot ser útil per combatre una de les principals epidèmies del segle XXI, la diabetis.
Un bon consell per reduir el consum de sucre és substituir-lo per canyella. Observa quins són els aliments processats que compres habitualment i mira la informació nutricional a l’etiqueta. Escull sempre els que portin menys sucres afegits i si cal hi afegeixes canyella per millorar el seu gust.
Consell Palau Obiols
23 maig, 2020 @ 4:51 pm
jo també la faig servir……per rostir…..i sofregits…………..com feia l’avia……
Anna Paré
25 maig, 2020 @ 7:13 am
Tens raó! Les nostres àvies tenien més costum de fer servir herbes aromàtiques i espècies per a cuinar, hauriem de recuperar-ho!