Usos i propietats de la canyella

De sabor doç, lleugerament picant i molt aromàtica, la canyella és una de les espècies més apreciades des de l’antiguitat pels seus usos culinaris i propietats terapèutiques. S’obté de l’escorça assecada de Cinnamomum zeylanicum, un arbre originari de l’antic Ceilan, avui Sri Lanka.

A la cuina s’utilitza la canyella en branca o en pols, aquesta última de sabor i aroma més intens, per acompanyar plats dolços i postres com tartes, arròs amb llet, compotes de fruita, poma al forn, fruita fresca com unes rodelles de taronja amb canyella, en cremes de cereals per a l’esmorzar o a l’estiu amb el gelat de llet merengada.

En els països àrabs s’utilitza la canyella en plats de carn estofada buscant el contrast entre dolç i salat, i en els països asiàtics la canyella forma part d’alguns tipus de curri.

Tradicionalment la canyella estimula i millora la digestió, pel que resulta eficaç en cas de digestions lentes i pesades. També s’utilitza per tonificar i escalfar, per exemple prendre una infusió calenta de canyella estimula la circulació i afavoreix la sudoració, ideal per grips i refredats. Pot prendre’s amb altres especies com el gingebre, especialment en dies de fred.

L’oli essencial de canyella és antisèptic, bactericida i fungicida, raó per la qual es troba en preparats per combatre el mal de coll i les infeccions respiratòries.

Actualment s’han confirmat efectes beneficiosos de la canyella en el control dels nivells de glucosa en sang en pacients amb diabetis tipus 2, millorant la sensibilitat a la insulina i actuant doncs com a antidiabètic. Són estudis realitzats amb dosis de canyella de com a mínim 1 gram al dia i durant varis mesos, amb resultats prometedors per a seguir investigant com l’ús d’aquesta espècia pot ser útil per combatre una de les principals epidèmies del segle XXI, la diabetis.