Llegir les etiquetes dels aliments

 

Llegir les etiquetes a l’hora de comprar o al consumir un aliment envasat hauria de ser un hàbit en el nostre dia a dia. No només per mirar la data de caducitat, que sembla ser que és el paràmetre que més llegeixen els consumidors) sinó perquè la informació que trobem a l’etiqueta adverteix sobre substàncies o productes que poden causar al·lèrgies o intoleràncies i ademés ajuda a comparar productes i a escollir les alternatives més adequades, convertint-se en una eina imprescindible per a tenir una alimentació segura i saludable.

Amb el nou Reglament (UE) Nº 1169/2011 sobre Información Alimentaria Facilitada al Consumidor, des del passat 13 de desembre és obligatori que les etiquetes dels aliments envasats incloguin la informació nutricional.

¿Qué es la informació nutricional?

La informació nutricional és el valor energètic, és a dir les kilocalories, i la quantitat dels principals nutrients que aporta l’aliment en qüestió.

Ha de comprendre, en aquest ordre, el valor energètic expressat en kilojouls (kJ) i kilocalories (kcal) i la quantitat de greixos, greixos saturats, hidrats de carboni, sucres, proteïnes i sal expressada en grams. 

captura-de-pantalla-2016-12-13-a-les-13-43-47

Pot complementar-se de forma voluntària amb la quantitat de greixos monoinsaturats, greixos poliinsaturats, polialcohols, midó, fibra alimentària, vitamines i minerals.

El reglament especifica que aquestes dades han d’estar expressades per 100 g o 100 ml de producte i en format de taula. Ademés, per a facilitar la lectura i en això s’ha quedat just, s’exigeix un tamany de lletra igual o superior a 1,2 mm, malgrat en superfícies menors de 80 cm pot ser de 0,9 mm.

 

informacio-nutricional

 

De forma opcional i ademés de la taula, la informació nutricional pot expresar-se també per porció o unitat de consum. En aquest cas s’ha d’indicar la quantitat que suposa una porció o unitat i el nombre total de porcions o unitats que conté l’envàs.

Excepcions

Estan excents els productes sense transformar o curats que incloguin un sol ingredient, com per exemple l’aigua, sal, espècies, te, vinagres, aditius alimentaris, begudes amb un grau alcohòlic superior a 1,2 % i els aliments en envasos petits com els que s’utilitzen en hosteleria amb una superfície inferior a 25 cm2.